3 - Connexió a les BD: Connectors

Deixem de banda de moment el desfasament Objecte-Relacional i centrem-nos ara en l'accés a Base de Dades Relacionals des dels llenguatges de programació. Ho raonarem en general i ho aplicarem a Java-Kotlin.

Des de la dècada dels 80 que existeixen a ple rendiment les Bases de Dades Relacionals. Quasi tots els Sistemes Gestors de Bases de Dades (excepte els més xicotets com Access, Base de LibreOffice o SQLite) utilitzen l'arquitectura client-servidor. Això vol dir que hi ha un ordinador central on està instal·lat el Sistema Gestor de Bases de Dades Relacional que actua com a servidor, i hi haurà molts clients que es connectaran al servidor fent peticions sobre la Base de Dades.

Els Sistemes Gestors de Bases de Dades inicialment disposaven de llenguatges de programació propis per a poder fer els accesos des dels clients. Era molt consistent, però a base de ser molt poc operatiu:

• L'empresa desenvolupadora del SGBD havia de mantenir un llenguatge de programació, que resultava necessàriament molt costós, si no volien que quedara desfasat.
• Les empreses usuàries del SGBD, que es connectaven com a clients, es trobaven molt lligades al servidor per haver d'utilitzar el llenguatge de programació per accedir al servidor, cosa que no sempre s'ajustava a les seues necessitats. A més, el plantejar-se canviar de servidor, volia dir que s'havien de re-fer tots els programes, i per tant una tasca de moltíssima envergadura.

Per a poder ser més operatius, calia desvincular els llenguatges de programació dels Sistemes Gestors de Bases de Dades utilitzant uns estàndars de connexió.