1 - Introducció

L’XML és, segons la definició feta pel World Wide Web Consortium (W3C), un format simple basat en text per a representar informació estructurada: documents, dades, configuracions, llibres, transaccions, factures i molt més. Va ser derivat d’un format estàndard més antic, anomenat SGML, amb la finalitat de ser més adequat per a la seua utilització en la web.

L’XML, avui en dia, és un dels formats més utilitzats per a l’intercanvi d’informació estructurada: entre els programes, entre les persones, entre ordinadors i persones, tant a nivell local com a través de les xarxes. El fet que la informació s’intercanvie en format XML ha implicat l’aparició de mecanismes que permeten enregistrar aquesta informació en format XML, de manera que no siga necessari efectuar traduccions a altres formats.

L’emmagatzematge de la informació en format XML no s’ha fet d’una única manera, sinó que han aparegut diverses estratègies d’emmagatzematge que ens interessa conèixer, així com els avantatges i els inconvenients d’aquestes estratègies.

Com en el tema 6 amb els objectes, veurem dues de les estratègies: la primera guardar en un SGBD Relacional, que incorpora conceptes de XML; la segona guardar en un SGBD enfocat estrictament a XML, les Bases de Dades Natives XML. Ens interessa, saber les seues principals característiques per poder fer programes (en Java) que puguen guardar o accedir a informació guardada en XML.