1 - Introducció

Ja hem vist que a través de JDBC podem connectar fàcilment a Bases de Dades Relacionals. Però tenim el problema del desfasament Objecte-Relacional. Com que en Java i Kotlin utilitzem objectes, ha d'haver una part important de programació en la conversió d'aquestos objectes a taules, per a que es puguen guardar de forma permanent. Això ho hem intentat comprovar en l'exercici 4.4, destinat a fer la classe GestionarRutesBD de manera que siga transparent la persistència de les dades a qui utilitza aquesta classe. Sobre un exemple molt senzill, hem vist que la traducció entre els objectes i únicament dues taules, ja suposava una miqueta de esforç. Podem veure per tant que en una aplicació una miqueta més complicada, fer la traducció entre objectes i taules és una feina que es pot fer, però que costarà prou.

Les eines de mapatge objecte-relacional (ORM: Object-Relational Mapping) intenten minimitzar tant com siga possible el desfasament objecte-relacional, automatitzant el procés de traspàs d’un sistema a l’altre.

En certa manera podríem dir que implementen una Base de Dades Orientada a Objectes virtual perquè aporten característiques pròpies del paradigma OO, però el substrat on s’acaben guardant els objectes és un SGBD Relacional.