2.2.1 - Mètodes del Reader

Els mètodes del Reader són absolutament similars als del InputStream . La diferència és que ara llegirà sempre un caràcter. I no ens haurem de preocupar pel format en què està guardat, i de i ocupa un o dos bytes. Sempre el llegirà bé, siga quina siga la codificació utilitzada, com ja havíem comentat abans:

• int read(): llig el següent caràcter del flux d'entrada i el retorna com un enter. Si no hi ha cap caràcter disponible perquè s’ha assolit el final de la seqüència, es retornarà -1. Si no es pot llegir el següent caràcter per alguna causa (per exemple si després d'arribar al final intentem llegir un altre caràcter, o perquè es produeix un error en llegir l'entrada) es llançarà una excepció del tipus IOException. Es tracta d’un mètode abstracte, que les classes especifiques sobreescriuran adaptant-lo a una font de dades concreta (un fitxer, un array de caràcters, ...).

Abans de veure altres mètodes, mirem un exemple que és idèntic al primer exemple del InputStream, però canviant FileInputStream per FileReader. Llegirà el mateix fitxer anomenat f1.txt, utilitzat en aquell moment, però ara segurament llegirà tots els caràcters bé. El que farà és traure per pantalla caràcter a caràcter (en línies diferents). Copieu el següent codi en un fitxer anomenat Exemple_2_21.kt :

package exemples

import java.io.FileReader

fun main(args: Array<String>){
	val f_in = FileReader("f1.txt")
	var c = f_in.read()
	while (c!=-1){
		println(c.toChar())
		c = f_in.read()
	}
	f_in.close()
}

Ara segurament sí que haurà llegit bé tots els caràcters, incloent ñ, ç, vocals accentuades, etc. Si encara tenim el mateix contingut en f1.txt, el resultat serà ara:

H
o
l
a
,
 
q
u
è
 
t
a
l
?

El més normal és que en crear el fitxer f1.txt amb algun editor, el guardem amb la codificació per defecte, que en cas de Windows és  ASCII (o ISO-8859) i en el cas de Linux és UTF-8. I després des de Java, el FileReader utilitzarà la codificació per defecte del Sistema Operatiu. És a dir que en Linux el fitxer ha d'estar guardat en UTF-8 per a que el puga llegir bé, i en Windows en ASCII.

Mirem també l'exemple equivalent al segon. Allà utilitzàvem un ByteArrayInputStream com a entrada. Ara podríem utilitzar un CharArrayReader, però ho farem amb un StringReader, i quedarà més curt. A banda de que l'hem d'inicialitzar diferent, podem observar com el tractament posterior és idèntic. Copieu el següent codi en un fitxer anomenat Exemple_2_22.kt :

package exemples

import java.io.CharArrayReader

fun main(args: Array<String>) {
	val ent_1 = "Aquest és un byte array"
	val f_in = CharArrayReader(ent_1.toCharArray())
	var c = f_in.read()
	while (c != -1) {
		println(c.toChar())
		c = f_in.read()
	}
	f_in.close()
}

Altres mètodes del Reader són:

• int read(char[ ] buffer): llig un número determinat de caràcters de l'entrada, guardant-los en el paràmetre (que actuarà com un buffer). El número de caràcters llegits serà com a màxim la grandària del buffer, encara que podria ser menor (si no hi ha prou caràcters, per exemple). El mètode tornarà el número de caràcters que realment s'han llegit com un enter. Si no hi haguera cap caràcter disponible, es retornaria -1.
• int available(): indica quants caràcters hi ha disponibles per a la lectura. Sobretot serviria com a condició de final de bucle: si hi ha 0 caràcters disponibles, és que ja hem acabat. Tot i això, hi ha altres maneres de fer la condició de final de bucle.
• long skip(long despl): salta, despreciant-los, tants caràcters com indica el paràmetre. Podria ser que no puguera saltar el número de caràcters especificat per diferents raons. Torna el número de caràcters realment saltats.
• int close(): tanca el flux de dades.

Mirem un altre exemple, utilitzant ara el buffer com a paràmetre del read. És idèntic al de l'apartat del InputStream. La diferència és que ara s'haurien de llegir bé tots els caràcters. Copieu el següent codi en un fitxer anomenat Exemple_2_23.kt :

package exemples

import java.io.FileReader

fun main(args: Array<String>) {
	val f_in = FileReader("f2.txt")
	var buffer = CharArray(30)
	var n = f_in.read(buffer)
	while (n != -1) {
		for (i in 0..n - 1)
			print(buffer[i].toChar())
		println("")
		n = f_in.read(buffer)
	}
	f_in.close();
}

Es llegiran els caràcters de 30 en 30, ja que el buffer és d'aquesta grandària. Com que ara es guarda en un buffer de caràcters, haurem de recórrer aquest buffer (fins el número de caràcters llegits, que és n) . Hem suposat que en el fitxer f2.txt tenim un text prou llarg com per a veure el funcionament.

Aquesta seria l'eixida:

Hola. Aquest és un text més ll
arg, per veure com gestiona el
s bytes amb un buffer de 30 ca
ràcters.
Com que ho llegim des
 d'un InputStream, els caràcte
rs especials potser no isquen
bé.

 Efectivament, s'han llegit tots els caràcters perfectament.